Lekunberri

Al peu de l’autovia A-15 i travessada de nord-oest a sud-est per la carretera N-130 s’estén Lekunberri, la capital de la vall de Larraun, que té ajuntament independent d’ençà del 1995. Amb una població de 1.486 habitants, Lekunberri és un centre subcomarcal, comercial, industrial i de serveis de primer ordre, lloc d’estiueig tradicional i centre estratègic de comunicacions.

El nucli primitiu de la localitat, emplaçat a recer de la Peña i a tocar del rierol d’Arrakieta, ha anat creixent a banda i banda de la carretera en direcció sud-est. Justament en aquest extrem, a la carretera d’Etxarri, es pot veure l’antiga estació del Plazaola, convertida avui dia en oficina de turisme (amb una petita exposició i venda de productes artesans) i seu del Consorci Turístic Plazaola.

De la localitat en destaca sobretot l’església de San Juan Bautista, d’estil gòtic (segle XIV), per bé que també s’hi conserven restes romàniques, una pica baptismal del segle XIII i retaules barrocs i renaixentistes del XVI i el XVII, de gran interès.

Al voltant del temple es concentra el barri vell, en el qual podem descobrir racons de gran bellesa. Les cases, de dimensions generoses i exemptes, solen presentar coberta de dos aiguavessos, per bé que també n’hi ha de quatre, i sovint exhibeixen a la façana els escuts que n’identificaven els estadants com a hidalgos. Totes s’ajusten a la tipologia habitual de la vall i, malgrat que la majoria daten dels segles XVIII i XIX, n’hi ha de més antigues, com ara la casa Alkatanea, construïda al segle XVI i adscrita al gòtic tardà.

Entre els edificis moderns de Lekunberri cal esmentar l’Hotel Ayestarán, bastit el 1932 en estil neoregionalista, segons un projecte de Víctor Eusa que combina carreus de pedra, fusta i rajols. Al costat de la carretera es pot veure així mateix el convent neogòtic de les clarisses, edificat el 1888 amb el patrocini de la família Juanmartiñena.
A la sortida del poble i en direcció al port d’Azpirotz s’alça una ermita dedicada a la Mare de Déu del Pilar.